Cuentos, Recetas y Otros Afrodisíacos
Veient la dedicatòria que l'acompanya me n'adono que fa mes d'una dècada que tinc aquest llibre. Soc, igual que la persona que me'l va regalar, lectora incondicional d'Isabel Allende: des del realisme màgic de “La casa de los espíritus” fins a la catarsis de superació vital de “Paula” passant per totes les novel-les costumistes, pseudo-històriques i amb un punt de vista femení de l'autora.
AFRODITA es un llibre difícil de definir: definitivament no es un llibre de cuina, tot i que hi trobareu moltes receptes i compendis sobre ingredients, espècies, licors, etc... , no es una novel·la tot i que en molts passatges si endevina la fèrtil imaginació de l'autora, no es una autobiografia tot i que, com a tots els seus llibres, hi descobrim petits fragments de la vida de tots els membres de la família, i dir que és un llibre eròtic seria injust per lo succint del terme.
A Can Gat i Gos estem totalment d'acord amb que “los cuentos”, les paraules a cau d'orella o en un sms a mig matí, són el primer i més potent dels afrodisíacs, seguits de l'innegable poder de seducció d'un menjar cuinat, preparat i presentat amb tot l'amor i tota la intenció.....
Un llibre que es capaç de convertir la casolana i nadalenca Escudella i Carn d'olla catalana en un “COCIDO PARA ORGÍAS” es mereix un lloc a la nostra cuina.
Una curiositat : A les edicions anglosaxones van substituir la imatge de portada per una en que la cuinera es tapa pudorosament els pits amb els braços..... en fi....
Sant Jordi 2011
D'aquest llibre hi ha molta gent que me n'ha parlat i bé, segur que deu ser per alguna cosa.
ResponEliminaUna abraçada
mmmm,quina bona flaireta que fa... :)
ResponEliminaFa temps que també el tinc, de quan va sortir, i sempre m'ha encantat! Potser algun dia m'hauré de mirar i fer-ne una recepta...
ResponEliminaXD m'ha fet molta gràcia això dels anglesos, si es que són el que no hi ha!
ResponEliminaBET: Els anglesos i sobretot els americans....filen molt prim en algunes coses i en d'altres....
ResponElimina