Amb el fred que fa aquets dies venen de gust plats de cullera, com encara no havíem penjat cap recepta de peix varem pensar a fer MARMITAKO, estofat de bonítol típic dels país basc , i un plat de recent incorporació al nostre repertori. En aquesta ocasió varem confiar en la recepta de l’amic Juan Carlos A. que generosament va compartir-la amb nosaltres, aquí la teniu:
· 1 bonítol gran.
· 2 cebes grans.
· 4 alls.
· 5 pebrots verds, com diu en J.C “majos”.
· 4 tomàquets de pera.
· 2 porros.
· ¼ kg. de musclos.
· 9 o 10 patates grans (1 per persona).
· 1 pot de carn de nyora , “Pimiento choricero”.
La quantitat de bonítol depèn de si feu un plat únic o un àpat de varis plats, compteu mínim uns 200grs bruts per persona. Demaneu a la peixateria que us netegin el bonítol i us el facin en 4 lloms nets de pell i d’espines.
El cap, les espines i les parts no aprofitades serviran per preparar el fumet, junt amb els musclos i els porros. Prepareu 4 litres ben bons, més val que en sobri que no que en falti. Un cop a punt coleu-lo al menys 2 vegades per que quedi ben net.
Mentrestant feu un bon sofregit amb les cebes, el pebrot verd, els tomàquets pelats i els alls (nosaltres utilitzem pols d’all, 2 culleradetes de cafè, aporta gust però no repeteix), saleu al gust. Quant tot estigui ben cuit passeu per la batedora i pel colador xinès.
Peleu les patates i les “trisqueu”, no les talleu introduïu la punta del ganivet i trenqueu la patata a trossos “ majos”. Nosaltres intentem fer les patates de mida proporcionada als tacos de bonítol per que la presentació quedi millor.
Poseu a la cassola el sofregit i les patates i passeu-ho durant uns minuts. Afegiu el pot de carn de nyora , remeneu i cobriu les patates, sobrepassant un parell de dits, amb el fumet. Deixeu coure la patata a foc mig alt uns 20 minuts.
Quant la patata sigui ben cuita, afegiu el bonítol, prèviament salpebrat i tallat a tacos, tapeu la cassola i pareu el foc. Deixeu reposar 5 minuts i ja està llest.
Si no teniu tanta gent a taula podeu partir les quantitats sense problema, no afecta al resultat. Esperem que us agradi !!!!
Aiiiixxxxx!!! ganas tengo de que el atún esté en temporada!.. y nunca le he puesto mejillones en el caldo!.. Pues le ha de dar un sabor impresionante. jo..... estoy con la panza llena y me está entrando gusa jajajjajajajj Felicidades por el marmitako. Petonasos..
ResponEliminaEl marmitako és d'aquests plats que només de dir-ne el nom ja omplent una taula: MAR-MI-TAAAA-KO.
ResponEliminaM'encanta :)
Gracias Suspiro, leyendo tu comentario también me ha entrado gusa!!! Espera a ver nuestros pimientos rellenos de atún. Besos
ResponEliminastarbase; EM-PA-NAAA-DA, PA-EEEE-LLA, ;-)
ResponEliminavinc del blog de la paula, m'agradat el teu comentari i aquí hem tens, m'agrada aquest blog, mi quedo!!
ResponEliminaDoncs em sembla que conec a aquest Juan Carlos A...
ResponEliminaEm dono una volta pel vostre bloc.
Nosaltres som uns grans fans el marmitao! Ja el coneixíem, però quan el vam menjar al País Basc ens vam enamorar per sempre més!
ResponEliminaTant, que fins i tot vam publicar una versió "desconstruida". Una mica malaltís, oi? jejeje
Salut!
Si és que el nom del plat ja és maco...imagina't el sabor...ains,...si es pogués mossegar la pantalla!! Una abraçada, Paula
ResponEliminaBenvinguts/des Pell de Llimona i Coses de llàbiro(ens ha encantat l'historia del nom)hem visitat les vostres cuines i ja som seguidors...
ResponEliminaPer tots: Algú ens ha dit que marca a la paella els tacos de bonítol abans de incorporar-los al MARMITAKO pq quedin mes daurats i cruixents, Que en penseu???