Varem dir unes setmanes i han estat 5 mesos, però l’excusa és sensacional : hem adoptat amb molta il·lusió un nen de 3 anys i una nena que està a punt de fer-ne 2, tota la nostra vida està girada del revés, com un mitjó, però no podem esser més feliços.
Moltes gràcies a tots els qui , malgrat el nostre silenci bloggaire,us heu recordat de nosaltres i ens heu deixat missatges al blog i al facebook durant aquets mesos. Ens ha fet molta il·lussió.
Han estat uns mesos d’adaptació en que no hem tingut temps de rés, gairebé ni de cuinar, els nostres menús s’han limitat a macarrons, arròs a la cubana, tallet arrebossat, sopa amb mandonguilletes, truita de formatge, papilla de fruites, biberons, farinetes, etc, etc.....
Ara que ja ens hem centrat una mica comencem la iniciació dels nostres fills a la cuina i avui us presentem el primer pastís del nostre fill : PA DE PESSIC AMB NUTELLA I LACASITOS
INGREDIENTS
- · 3 ous
- · 1 iogurt natural o de llimona
- · 1 mida de iogurt d’oli
- · 2 mides de sucre
- · 3 mides de farina
- · 1 sobre de llevat Royal.
- · 1 pot de Crema de Cacau
- · Molts Lacasitos
Com a base utilitzem la molt socorreguda recepta del pa de pessic de iogurt, fàcil, ràpida i que mai falla. Barregeu en un bol tots els ingredients excepte la crema de cacau i els lacasitos.
Escalfeu el forn a 180º. Greixeu un motlle amb mantega i aboqueu la massa. Coure durant 30 min. Aprox.
Escalfeu el forn a 180º. Greixeu un motlle amb mantega i aboqueu la massa. Coure durant 30 min. Aprox.
Quan estigui fred, obriu el pa de pessic per la meitat i farciu de crema de cacau. Tapeu-lo i cobriu-lo també de crema de cacao.
Agafeu els vostre ajudant, renteu-li les mans, arremangueu-li les mànigues i poseu-li un davantal.
Encomaneu al petit xef la difícil tasca de cobrir el pastís de Lacasitos, compteu que per cada 1 o 2 que col·loqui se’n menjarà 1, així que en necessitareu molts ;)
Encomaneu al petit xef la difícil tasca de cobrir el pastís de Lacasitos, compteu que per cada 1 o 2 que col·loqui se’n menjarà 1, així que en necessitareu molts ;)
Reserveu a la nevera fins al moment de menjar. Es molt important que li deixeu treure a taula a l’artista per que reculli tots els mèrits i ovacions.
Ohhh!!!! Quina il·lusió!!! Enhorabona!!!
ResponEliminaNo hi ha res millor que compartir moments així amb els nostres fills. Me n'alegro molt per vosaltres.
Ja podeu felicitar al minixef de la casa, un pastís molt xulo i de ben segur deliciós.
Petonets a tota la família.
Enhorabona!
ResponEliminaLa cuina és un bon lloc per passar estones inoblidables ams els nens.
Gaudiu molt!
Petons
Enhorabona!!!Gaudiu molt d'aquests moments tan especials!
ResponEliminaEl minixef es veu entusiasmat a la foto!
M'apunto la recepta, que a casa tenc un xocoaddicte!
Petons!
Felicitats!!!! :D i bentornats!! quina il·lusió, i a més a més amb petits ajudants, li ha quedat molt bé!!! Aquí estem per seguir-vos de nou, una abraçada!
ResponEliminaMoltíssimes felicitats, aquesta és una gran notícia! I el pastís, guapíssim!
ResponEliminaHola Familia, guapa tu
ResponEliminaque contenta estic de la teva tornada, per molts anys pels vostres nens
mil petonets Susanna
Enhorabona!!!
ResponEliminaQuè bé que us ho passareu. Ha valgut la pena l'espera. Ara ens esperen plats ben originals
Uau!! Moltíssimes felicitats!!! :DDD
ResponEliminaBenvinguts de nou!! El nen se'l veu content però ja m'agradaria veure la vostra cara!;)
ResponEliminaEnhorabona familia!
Molts petonets i molt bona sort en tots els projectes.
jajajaja, només fa falta veure la cara del petit per veure que ñes feliç!!! segur que sou uns grans pares!!! molts petonets i benvinguts!
ResponEliminaNo se pas que dir-te, es que el teu fill ja o diu tot, el pastis li ha encantat i que sou uns grans pares!!!!!
ResponEliminaMolts petons
enhorabuenaaa. Es genial cocinar con niños. Tu familia parece preciosa. Mucha suerte!
ResponEliminaTornem a ser aquí però aquesta vegada per desitjar-vos, encara que amb una mica de retard, molt Bones Festes per a vosaltres i tots els vostres.
ResponEliminaPetones
Annie i Catieu
Segur que va disfrutar tan fent-lo com menjant-lo, quina cara de content!
ResponEliminaPetons
Isabel