Seguim amb la nostra sèrie CALDO SOSTENIBLE, particular homenatge a la cuina “d'aprofitament” de tota la vida, aquella que en les bones èpoques passa desapercebuda però que en èpoques de crisi ajuda a “quadrar” la economia familiar.
Avui un clàssic CROQUETES, les farem amb la carn del pollastre de fer el brou de carn i un tros de botifarra blanca.
INGREDIENTS
Del brou de carn:
- La carn de pollastre de les carcanades.
- La carn de l’os de pernil
- Mitja botifarra blanca.
També afegirem:
- Oli d’oliva.
- 1 cullerada de mantega (opcional)
- 2 cullerades de farina
- 1 o 2 gots de llet (aquest cop hem utilitzat llet de soja)
- Sal
- Nou moscada
Esmicoleu el pollastre i el pernil. Traieu-li la pell a la botifarra i barregeu el farcit amb les miques de pollastre.
Poseu un rajolí d’oli d’oliva i la mantega (opcional) en una paella, quant la mantega s’hagi desfet afegiu la farina, poc a poc per evitar que es facin grumolls. Quant la farina estigui rossa (vigileu que no es cremi) aneu afegint la barreja de pollastre i botifarra. Barregeu-ho bé i saleu.
Es el moment d’anar afegint la llet sense deixar de remenar per que lligui la massa. Aquest es el punt més delicat perquè no existeixen unes proporcions clares, se n’ha d’afegir “tanta com demani la massa” ...... els primers cops que fas croquetes no en tens ni idea i la massa acostuma a quedar eixuta o massa tova ( en aquest cas no es poden fer les croquetes perquè no agafen forma i queden enganxades a les mans).
L’ indicació més “científica” que us podem donar és la següent : afegiu llet fins que la massa es torni homogènia, quant remenant amb la forquilla de fusta us segueixi, com si fos una peça compacta ( Vaja, no se si això us servirà de gaire!!).
Un cop tingueu la massa llesta, escampeu-la en una platera gran per que refredi.
Amb la massa freda ja podeu començar a fer les croquetes, la mida i forma definitiva van a gust del cada casa. A nosaltres ens agraden mal fetes, com les de casa de tota la vida.
Passeu les croquetes per ou i pa ratllat, i fregiu-les fins que estiguin daurades i cruixents.
Deixeu-les reposar una mica sobre paper de cuina per treure l'excés d'oli i ja estan llestes per menjar.
Les croquetes, ja se sap, són molt polifacètiques, tant fan un sopar ràpid, com un dinar de carmanyola o un vermut tardà de diumenge.....gaudiu-les..
Es que s'aprofita tot, no té desperdici. M'encanten les croquetes fetes amb les restes, mmmm
ResponEliminaPetonets
Mare meva, aquestes croquetes han de ser bones no... boníssimes!! Són una de les meves perdicions...
ResponEliminaPetons
Sandra
Doncs amb el que hi poseu a aquest súper caldo han d'estar boníssimes.
ResponEliminaFinalment sóc capaç de fer croquetes mida normal, les primeres que vaig fer eren mida panet, ja,ja,ja.
Moltes gràcies per la pd, li diré que estarà content!;)
Reboníssimes!! sóm fans de les croquetes i dels plats de recapte!! Visca el caldo sostenible!
ResponEliminales meves preferides
ResponEliminade gran vull ser com vosaltres!! jajaja. encara duren les receptes del caldo! això és la bomba!! bon cap de setmana parella
ResponEliminaQué ricas, como las de toda la vida.
ResponEliminaCon lo que sobraba del cocido se hacían las croquetas para el día siguiente, por lo menos en mi casa.
Me encantan.
Besos
Hola guapa tu
ResponEliminai que bones que queden veritat, a mi particularment, m´encanta re-convertir viandes de altres àpats,...i aquesta n ´es una d´elles
mil petonets Susanna
Han de ser bonissimes!!! MAi les he fet amb butifarra... per a les proximes ho provare!!!
ResponEliminaM'ha encantat trobar el teu blog! Ja tens una nova seguidora (nena_jules)!!! EM quedo fent una visiteta i veient coses bones...
Quedes convidada a passar-te per la meva cuina...
Un petonas!
http://encontrarlafelicidadenlosdetalles.blogspot.com/
Que bones!!! Com les croquetes de casa, res. I amb aquest caldo havien de ser-ho molt de bones...
ResponEliminaBONÍSSIMES, MAI LES HE FET AMB BOTIFARRA, TOT SERÀ QÜESTIÓ DE PROBAR-LES DONCS NINGÚ ES RESISTEIX A UNES FANTÀSTIQUES CROQUETES COM AQUESTES I A MÉS BEN APROFITAT TOT.
ResponEliminaPETONS
Hola a tots!!! Gràcies pels comentaris.... ja es veu que els plats de tota la vida segueixen sent una aposta segura, serà la nostàlgia de la infància!!! I quant més "lletges" més bones....
ResponEliminaSònia Benvinguda a la nostra cuina.
petons gastronòmics