CREMA DE CARBASSA AL CURRY AMB LLET DE COCO

Fem sovint crema de carbassa, versió light ( amb patata i un formatget) per menjar de diari amb els nens , però de tant en tant ens agrada donar-li un toc exòtic.

INGREDIENTS

·          Carbassa petita

·          Pastanagues.

·         Curri picant, 3 culleradetes de cafè

·         1 got gran de llet de coco amb polpa.

·         Un rajoli d’oli d’oliva

Peleu la carbassa i les pastanagues, i talleu-les a daus no molt grans.  Saltegeu una mica en oli d’oliva, afegiu el curry i saleu.  Cobriu d’aigua i feu coure a foc  lent fins que la pastanaga estigui ben cuita.

Passeu per la batedora/trinxadora per fer-ne una crema fina, afegiu la llet de coco i bateu pr emulsionar.

S’ha de servir calenta o tèbia, per potenciar el gust del curry. Es més bona si la feu una bona estona o un dia abans de menjar.  Tasteu-la abans de servir, probablement la trobareu dolça ( tots els ingredients ho són), podeu rectificar amb una mica de Sal Maldon per damunt que li aportarà un toc cruixent.

Com es un crema picant millor servir racions petites i deixar repetir a qui vulgui  ;))

Bon profit

CALDO SOSTENIBLE IV: CROQUETES RÚSTIQUES DE CARN D’OLLA

Seguim amb la nostra sèrie CALDO SOSTENIBLE, particular homenatge a la cuina “d'aprofitament” de tota la vida, aquella que en les bones èpoques passa desapercebuda però que en èpoques de crisi ajuda a “quadrar” la economia familiar.

Avui un clàssic CROQUETES, les farem amb la carn del pollastre de fer el brou de carn i un tros de botifarra blanca.

INGREDIENTS

Del brou de carn:

• La carn de pollastre de les carcanades.
• La carn de l’os de pernil
• Mitja botifarra blanca.

També afegirem:

• Oli d’oliva.
• 1 cullerada de mantega (opcional)
• 2 cullerades de farina
• 1 o 2 gots de llet (aquest cop hem utilitzat llet de soja)
• Sal
• Nou moscada

Esmicoleu el pollastre i el pernil. Traieu-li la pell a la botifarra i barregeu el farcit amb les miques de pollastre.

Poseu un rajolí d’oli d’oliva i la mantega (opcional) en una paella, quant la mantega s’hagi desfet afegiu la farina, poc a poc per evitar que es facin grumolls. Quant la farina estigui rossa (vigileu que no es cremi) aneu afegint la barreja de pollastre i botifarra. Barregeu-ho bé i saleu.

Es el moment d’anar afegint la llet sense deixar de remenar per que lligui la massa. Aquest es el punt més delicat perquè no existeixen unes proporcions clares, se n’ha d’afegir “tanta com demani la massa” ...... els primers cops que fas croquetes no en tens ni idea i la massa acostuma a quedar eixuta o massa tova ( en aquest cas no es poden fer les croquetes perquè no agafen forma i queden enganxades a les mans).

L’ indicació més “científica” que us podem donar és la següent : afegiu llet fins que la massa es torni homogènia, quant remenant amb la forquilla de fusta us segueixi, com si fos una peça compacta ( Vaja, no se si això us servirà de gaire!!).

Un cop tingueu la massa llesta, escampeu-la en una platera gran per que refredi.

Amb la massa freda ja podeu començar a fer les croquetes, la mida i forma definitiva van a gust del cada casa. A nosaltres ens agraden mal fetes, com les de casa de tota la vida.

Passeu les croquetes per ou i pa ratllat, i fregiu-les fins que estiguin daurades i cruixents.

Deixeu-les reposar una mica sobre paper de cuina per treure l'excés d'oli i ja estan llestes per menjar.

Les croquetes, ja se sap, són molt polifacètiques, tant fan un sopar ràpid, com un dinar de carmanyola o un vermut tardà de diumenge.....gaudiu-les..

COCA DE RECAPTE TRAMPOSA

Ens feia molta il·lusió participar en el primer recull de receptes de MEMÒRIES D’UNA CUINERA, un nou projecte que la Mónica i la Judith han posat amb marxa amb molt d’amor.

En llegir la seva introducció CARNESTOLTES, QUINZE VOLTES  ho varem tenir clar, seria el plat que portaríem pel bufet comunitari de la festa de carnestoltes. 

Fins aquí tot bé, si no fos que no tenim cap tradició familiar de fer coca de recapte i mai l’havíem fet, ni tant sols hem fet mai pa..... la nostra experiència amb les masses és nul·la.  

La recerca gastrobloggaire ens va deixar més confosos del que ja estàvem, de masses per la coca n’hi ha de tots colors i maneres..... al final varem fer trampa, varem agafar un paquet de preparat per fer pa rústic alemany que fa uns dies va aparèixer a les bosses del supermercat (suposem que confós per un paquet de farina integral) i varem seguir les instruccions per  fer la massa, afegint-hi  un bon rajolí d’oli i una mica de sal.  Aquest n’és el resultat:


INGREDIENTS

·         1 kg de preparat per fer pa BAUERNBROTT

·         Aigua tèbia.

·         Un rajolí d’Oli d’Oliva.

·         Sal

·          Pebrot vermell

·         Carbassó

·         Ceba

·         Tomàquet de pera

·         Xampinyons

·         Herbes aromàtiques

·         Pebre

Posem a escalivar els pebrots al microones, uns 10 minuts. Els pelem i els tallem a tires. Reservem.

Agafem el paquet de preparat de pa, cerquem les instruccions en algun idioma que siguem capaços de llegir i les seguim al peu de la lletra: aigua tèbia i amassar. Quant la massa comença a agafar forma  ens en recordem que a moltes de les receptes que hem llegit per Internet hi afegeixen oli, i decidim que es una bona forma de fer-la més nostrada i que hi donarà bon gust.

També recordem que el pa alemany acostuma a ser una mica “soso” i decidim afegir una mica de sal.Deixem reposar la massa ½ hora dins el forn tapada amb un drap humit a molt baixa temperatura per que creixi. La trèiem la partim en 3 parts, les amassem una mica per separat i les deixem reposar una estona més.

Mentrestant tallem la ceba a rodanxes, pelem els tomàquets i els tallem també a rodanxes,  tallem el carbassó a tires, en trèiem les llavors i el fem a daus petits. Laminem els xampinyons.

Quant la massa ens sembla que ja està llesta posem una de les porcions en una llauna de forn folrada de paper d’enfornar i , amb les mans, l’anem prement amb força  fins cobrir tota la llauna amb una capa mes o menys uniforme de massa.

Posem les verdures a sobre per capes: ceba, tomàquet, pebrot escalivat, carabassó, xampinyons...un raig d’oli, una mica de sal i pebre, un polsim d’herbes aromàtiques i enfornem una mica més de ¾ hora, fins que sembla que tot està ben cuit.

El resultat, tot i que no en gosem dir Coca de Recapte, va ser prou digne.

A la festa va volar, de matinada fins i tot varem fer ressopó. Seria que estava bona??? Ó seria que la festa i els gintònics confonen el paladar???

SALSA SECRETA DE ROQUEFORT AMB CRUDITÉS

Fa anys teníem previst un sopar per 4 persones que es va convertir en un sopar per 7, i ,davant la mancança de prou roquefort per fer el plat que havíem triat, varem improvisar una salsa per “allargar-lo”. Amb els anys s’ha convertit en plat imprescindible dels nostres aperitius i sopars d’estiu, fins i tot acostuma a ser la nostra contribució a festes i celebracions a casa dels amics.

Ningú coneixia el secret de l’elaboració, s’havia convertit en la nostra “Salsa Secreta”, corrien rumors de que la compràvem feta i la fèiem passar per casolana, però varem prometre que si mai arribàvem a tenir més de 50 seguidors la publicaríem, així que aquí la teniu. Gràcies a tots els qui ens seguiu......

INGREDIENTS

·         150 o 200gr de roquefort.

·         200gr de formatge d’untar, tipus philadelphia.

·         1 rajolí de bourbon o whisky (opcional).

·         Oli d’oliva

·         Pastanaga, Api, endívies, bastonets de pa......

Aquesta salsa es fa a ma, amb una forquilla i una cullera, serà molt més fàcil si teniu el roquefort fora de la nevera una estona abans de començar a treballar.

Talleu el roquefort a trossos en un plat, afegiu un raig d’oli i aixafeu amb una forquilla fins aconseguir una pasta. Afegiu un raig de bourbon o whisky, no gaire, i barregeu amb un cullera fins que quedi una pasta fina i sense grumolls.

Afegiu el formatge d’untar, no tot, 2/3 del total, i aneu barrejant amb la cullera de fusta fins incorporar les dues pastes en un crema uniforme. Arribat aquest punt es moment de tastar la salsa i rectificar-la al vostre gust: Si es massa forta afegiu més formatge d’untar, Si es massa suau afegiu una mica de sal i una mica més d’oli.

Serviu en un bol al centre d’una plata de verdures crues per anar sucant directament: pastanaga, api, endívies, poma..... nosaltres pelem la verdura un parell d’hores abans de servir-la, la tallem a bastonets prims i la guardem a la nevera dins d’aigua amb unes gotes de llimona o de vinagre blanc, d’aquesta manera queda fresca i cruixent.

També es pot servir amb bastonets de pa, amb amanida o per acompanyar carn.

GUARDEU-NOS EL SECRET ;o)

CUINEM PER SANTI SANTAMARIA: BRANDADA DE BACALLÀ TRUFAT

Aquest es el nostre petit homenatge al gran SANTI SANTAMARIA, seguint la proposta que fa uns dies ens van fer a tots els bloggaires gastronòmics des de decuina.net

Hem triat aquesta recepta per la senzillesa dels seus ingredients i de la seva elaboració , només cal un morter i una forquilla, per ser una recepta típica d’aquesta cuina de la terra sense artificis que de forma tant vehement hem sentit a en SANTI  defensar tantes vegades.

Podeu seguir l’aportació de tots aquells que participem en aquest homenatge a la pàgina de Facebook de l’event CUINEM PER A SANTI SANTAMARIA

INGREDIENTS

·         500GR de bacallà salat.

·         500gr de patates del bufet

·         250gr de nata liquida

·         2 trufes de 25gr aprox.

·         Oli d’oliva

 Poseu el bacallà en remull la nit abans, canvieu l’aigua 3 o 4 vegades.

En un cassó escaldeu el bacallà en la crema de llet, mentrestant peleu i bulliu les patates.

Amb una forquilla aixafeu les patates. En un morter aixafeu el bacallà amb la nata fins fer un crema, desprès barregeu amb el puré de patata i lligueu amb un rajolí d’oli d’oliva.

Ratlleu la tòfona i barregeu-la amb la brandada.

Bon profit!! SANTI VA PER TU !!!

Podeu trobar la recepta original i l’article que l’acompanyava a MAGAZINE DIGITAL Brandada de Bacallà Trofat

PINXO DE TOMÀQUET ITALIÀ I FORMATGE

Ens han regalat tomàquets italians secs, segur que els heu vist al mercat o en alguna fira de productes naturals.

Es un tomàquet sec, una mica salat i de gust fort que posat en adob es pot utilitzar per amanides, per acompanyar formatge o, com en el nostre cas per preparar pinxos.

Posar el tomàquet en remull en aigua calenta durant una hora. Escórrer i  assecar amb un drap de cotó o paper de cuina.

Tallar a tires o a trossos petits, posar en un pot de vidre, afegir les herbes i condiments que més us agradin, nosaltres hi posem llorer, orenga, unes boletes de pebre negre i un all sencer. Si us agrada el picant afegiu un bitxo.

 Ompliu el pot,fins a cobrir els tomàquets, amb oli d’oliva i deixeu reposar una setmana.

Ja teniu el tomàquet adobat llest per utilitzar, donarà un toc molt especial a qualsevol amanida, i acompanya molt bé la mozzarella i els formatges de cabra.

Nosaltres us proposem un pinxo fàcil:  

Un llesca de pa torrat amb oli d’oliva, posar-hi un tall de formatge de cabra tendre o qualsevol formatge de fondre amb una gota de mel a sobre. Escalfar al microones o al grill fins que el formatge fongui, col·loqueu uns trossos del vostre tomàquet adobat a sobre i servir.

Fàcil i molt saborós.