MONA DE PASQUA DE POBLE

Al final dilluns de Pasqua ens varem decidir a fer la MONA però, com que estàvem una mica embafats de pastissos i xocolata, varem fer una Mona de Pasqua com les que havia vist al poble de la mare (a Can Gos) quan hi anàvem de petits: Una mona de pa amb un ou dur, xoriço i llonganissa.

No hem trobat documentació fiable al respecte, però desprès d’estudiar-ho amb la meva mare i la meva tieta hem “deduït” que segurament era una forma que tenien al poble (Aras de los Olmos, a la “Serrania” de València,  tocant a Terol: es a dir on Cristo va perdre l’espardenya)  de festejar el final dels dies de dejuni de la quaresma, com diuen “ si non è vero, è ben trovato” .  En fi aquí la teniu:

INGREDIENTS

·         750gr de farina integral

·         550ml d’Aigua tèbia

·         Un rajolí d’Oli d’Oliva

·         Sal (2 culleretes)

·          20gr de llevat de forner en pols

·         1 ou dur

·         Xoriço i llonganissa, si es “del pueblo” millor – 2 o 3 peces

No tenim gaire experiència a fer pa, és la nostra 2ª vegada, però anem aprenent.

Pre-escalfeu el forn a 30º amb un bol d’aigua dins.

Col·loqueu la farina integral, la sal i el llevat en un gibrell ( nosaltres al menys de moment ho fem així)  i barregeu bé. Afegiu l’aigua tèbia i comenceu a formar una pasta, quant tota la farina està mullada afegiu un bon raig d’oli d’oliva.

Amasseu una bona estona fins que la massa agafi consistència i es desenganxi amb facilitat de les parets del gibrell. Tapeu amb un drap per que no faci crosta i deixeu reposar dins el forn durant 30 minuts per que creixi.

Com que n’hi ha bastant la partim en 2 parts (amb l’altre meitat farem panets), les amassem una mica més per separat  i les deixem reposar uns 30min més.

Escalfeu el forn a 200º, amb el bol d’aigua encara a dins.

Arranqueu un trosset de massa i reserveu. Doneu forma rodona i una mida aplanada a la massa, col·loqueu al centre l’ou dur amb closca i tot. Al voltant aneu col·locant la llonganissa i el xoriço passats prèviament una mica per la paella i punxats per que no explotin.

Nota: Desprès, a l’enfornar,  varem veure que el xoriço deixa anar molt més greix que la llonganissa i que aquest tenyeix el pa. Estava bo però es clar estèticament no queda tant maco.

Amb el trosset de massa que heu reservat feu uns petits xurros i utilitzeu-los per “assegurar” l’embotit. Expliquen a casa que això es feia per que, amb les sacsejades de la pala del forner, l’embotit no es perdés dins els forns de llenya.

Coure durant 50min. aprox. a 200º amb el forn d’aire calent.  Trieu-lo i deixeu refredar sobre una reixa abans de menjar.......Bé,  si es que teniu prou paciència, us puc ben assegurar que el primer tall ens el varem menjar encara calent.

AFRODITA - Isabel Allende 1997

Cuentos, Recetas y Otros Afrodisíacos

Veient la dedicatòria que l'acompanya me n'adono que fa mes d'una dècada que tinc aquest llibre. Soc, igual que la persona que me'l va regalar, lectora incondicional d'Isabel Allende: des del realisme màgic de “La casa de los espíritus” fins a la catarsis de superació vital de “Paula” passant per totes les novel-les costumistes, pseudo-històriques i amb un punt de vista femení de l'autora.

AFRODITA es un llibre difícil de definir: definitivament no es un llibre de cuina, tot i que hi trobareu moltes receptes i compendis sobre ingredients, espècies, licors, etc... , no es una novel·la tot i que en molts passatges si endevina la fèrtil imaginació de l'autora, no es una autobiografia tot i que, com a tots els seus llibres, hi descobrim petits fragments de la vida de tots els membres de la família, i dir que és un llibre eròtic seria injust per lo succint del terme.

A Can Gat i Gos estem totalment d'acord amb que “los cuentos”, les paraules a cau d'orella o en un sms a mig matí, són el primer i més potent dels afrodisíacs, seguits de l'innegable poder de seducció d'un menjar cuinat, preparat i presentat amb tot l'amor i tota la intenció.....

Un llibre que es capaç de convertir la casolana i nadalenca Escudella i Carn d'olla catalana en un “COCIDO PARA ORGÍAS” es mereix un lloc a la nostra cuina.

Una curiositat : A les edicions anglosaxones van substituir la imatge de portada per una en que la cuinera es tapa pudorosament els pits amb els braços..... en fi....

Sant Jordi 2011

PER FI !! MAGDALENES AMB MUNTANYETA

Desprès de diversos intents frustrats, diumenge per fi varem aconseguir fer magdalenes de les de tota la vida, ben grosses i amb muntanyeta !!

No es cosa de riure, que en la era dels muffins, els cupcakes i els financiers nosaltres volíem una simple magdalena i no hi havia manera: un dia sortien baixes, un altre dia dures com una pedra, un altre dia esclafades....

Al final varem decidir acudir a la Catieu i l'Annie del blog Pastissets per assegurar el tret, amb la seva recepta no podíem fallar, i aquí les teniu. N'estem molt orgullosos ;-)

INGREDIENTS

• 250gr de sucre
• 4 ous
• 150gr d'oli de girasol
• 100gr de llet , varem posar llet de soja
• 250gr de farina de rebosteria.
• 1 sobre de llevat (levadura royal).
• Trufes
• una cullereta de les 5 espècies

Varem utilitzar la recepta MAGDALENES ANISSADES per que hi deia que eren “magdalenes simples” i això es just el que estàvem buscant, no us la repetirem perquè elles ja ho expliquen molt be al seu blog.

En Gos va trobar un paquet de bombons a la nevera i va decidir afegir sorpresa a algunes de les magdalenes.

Com que no teníem anís, varem aromatitzar la massa amb un combinat de CINC ESPÈCIES que ens van descobrir els amics de l'Olleta de verdures i teníem moltes ganes de tastar.

El resultat va ser realment sorprenent, una molt agradable combinació de canyella, anís, clau, pebre i comí va omplir d'aromes el pis mentre les magdalenes eren al forn. No us encanta que la casa faci olor de pa, o de galetes o de magdalenes o de...?

Bona Setmana Santa a tothom.

FAVETES AMB BISBE NEGRE I RATAFIA

Amb aquesta recepta participem al recull LA RECEPTA DEL 15 que cada mes organitzen els amics de Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta, i que aquest mes de d'abril ha omplert la blogosfera de receptes de faves.

Tot i que amb la calor que està fent el que venia més de gust era fer una amanida, al final ens hem decantat per una preparació tradicional, amb una base de sofregit, una mica de tall per donar consistència i un licor per aromatitzar... vaja un guisat dels de tota la vida.

INGREDIENTS

• Faves, favetes fresques o favetes en conserva (nomes haureu de canviar els temps de cocció).
• 1 ceba
• 1 tros de BISBE NEGRE o botifarra negra.
• Oli d’oliva i sal.
• Ratafia
• fulles de menta fresca.

Avui ho fem amb favetes així que tots els ingredients es tallen ben petits, en consonància amb la mida de les faves.

Talleu o piqueu la ceba i poseu-la en una cassola a foc mig amb una mica d'oli, quan comenci a enrossir afegiu el bisbe negre tallat a dauets, es talla millor si el teniu a la nevera una estona abans (la quantitat va a gustos).

Aneu remenat per que no s'enganxi, quan veieu que el bisbe negre comença a deixar anar greix afegiu un rajolí de ratafia.

Triem aquest licor perquè deixa un regust dolç i un aroma de fruits secs (nous) que lliga molt be amb les faves, ens agrada més que el conyac i , com el moscatell o el vi ranci, es un licor molt nostrat.

Afegiu les favetes, si son fresques però tendres o són en conserva, estaran fetes en un moment. Només cal que les saleu, remeneu amb el sofregit i les deixeu coure 5 o 10 minuts afegint un altre rajolí de ratafia.

Si utilitzeu faves en conserva s'han d'escórrer bé abans, si utilitzeu faves grans el temps de cocció s'allarga i caldrà afegir un got d'aigua per que quedin ben cuites.

Quant veieu que estan cuites, piqueu unes fulles de menta fresca, afegiu-les a la cassola, remeneu una mica a retireu del foc. Ja estan fetes.... deixeu-les reposar una mica abans de servir.

Per la foto, que es en format tastet, hem afegit uns bastonets cruixents de botifarra blanca

CALDO SOSTENIBLE V: PEUS DE PORC AGREDOLÇOS

Amb la recepta d'avui acomiadem la sèrie CALDO SOSTENIBLE amb la que hem volgut compartir amb vosaltres un dels secrets de la nostra economia familiar i fer un petit homenatge a la cuina d'aprofitament de la qual som ferms defensors.

Tot i que hem reservat aquesta recepta per tancar “por todo lo alto” la serie, hem de reconèixer que a casa és la primera que vola, molt abans que els cigrons o  el trinxat. Aquí la teniu: PEUS DE PORC (manitas de ministro que en diuen alguns) AGREDOLÇOS.

INGREDIENTS

Del brou de carn:

• 2 peus de porc partits pel mig

També afegirem:

• 1 poma
• Oli d’oliva
• vinagre blanc
• mel de romaní, o la que tinguem a l'abast

Quant trèieu els peus de porc del brou poseu-los a escórrer, fins que quedin secs.

Enfarineu-los i salpebreu-los. Reserveu.

Peleu una poma i talleu-la a trossos grans. Poseu una paella amb oli d'oliva a foc viu i fregiu tant els peus com els talls de poma vigilant que no es trenquin. Aneu amb compte que el peu de porc esquitxa molt !!

Quan estiguin daurats baixeu el foc, tireu a sobre de cada peu una cullerada de mel de romaní i doneu-li volta i volta per que es caramel·litzin una mica.

Afegiu 1 got mitjà de vinagre, nosaltres preferim blanc per que el plat no quedi molt fosc però amb vinagre negre queda igual de bo. Amb el foc una mica més viu aneu movent la paella, fent cercles, per quallar la salsa i per que tot plegat no s'enganxi mentre s'evapora l'alcohol del vinagre.

Si la salsa us ha quedat molt líquida, per no variar-li els gustos, la podeu espessir amb 1 o 2 cullerades de la gelatina que hauran deixat anar els peus quant els heu escorregut.

Es poden menjar acabats de fer, però estan més bons si els deixeu reposar unes hores i els torneu a escalfar abans de menjar-vos-els.

Esperem que us hagi agradat ;)

POLLASTRE AMB LLIMONA I OLIVES (CUINAT EN BOSSA)

Seguim fent proves amb la cocció al forn amb bosses de cuinar.  Com ja us varem explicar es tracta d’un mètode de cocció ràpid, fàcil i força saludable, a més de tenir el immens avantatge de que no embruta gens.
Al coures al vapor i amb el seu propi suc les carns queden molt tendres, a més resulten receptes molt pràctiques per a principiants o per aquells dies en que vas just de temps, ja que tots els ingredients es posen dins la bossa al principi i ja no cal preocupar-se'n més.

Coure d’aquesta manera permet aprofitar el forn mentre es cou un altre cosa, ja que ni esquitxa ni deixa anar gaire vapor ni olor.

INGREDIENTS

·         1kg de pollastre o de gall d’indi, tallat a trossos

·         1 o 2 llimones, per separat el suc i la pell

·         4 o 5 alls ( o un parell de culleradetes de pols d’all)

·         Un bon grapat d’olives verdes (les que mes us agradin)

·         Oli d’oliva

·         Sal i pebre blanc

Escalfeu el forn a 190º, la temperatura màxima que admeten les bosses és 200º.

Si feu servir all natural peleu-lo i aixafeu-lo amb una mica de sal fins a fer una pasta ( Si utilitzeu all en pols un parell  de cullerades de cafè). Afegiu el suc de 1 llimona i un bon raig d’oli d’oliva, sal i pebre blanc i remeneu fins que emulsioni.

Afegiu la pell de ½ llimona ratllada o tallada trossos petits.

Agafeu els trossos de pollastre i banyeu-los ens la preparació de llimona, tot seguit els introduïu dins la bossa de cocció junt amb les olives partides. Tanqueu la bossa vigilant que quedi inflada i feu un petit forat a una de les puntes. Si col·loqueu el pollastre sense que li toqui el plàstic us quedarà daurat.

Fiqueu al forn sobre una safata, vigilant que la bossa no toqui les parets , en el cas del pollastre heu de comptar 20min. per cada 500gr.

Un cop passat el temps de cocció, obriu la bossa barregeu tot el contingut i ja està llest per menjar. Les olives amoroseixen l’àcid de la llimona i tot plegat queda molt tendre i gustos.  Més fàcil i net impossible.

Si voleu un altre recepta mireu POLLASTRE FÀCIL CUIT EN BOSSA

TATIN DE PERES I PANSES DE CORINT

Diu la llegenda que les TATINS, conegudes per la peculiaritat de ser cuites cap per avall i girades abans de servir, deuen el seu nom a unes germanes del mateix nom a qui un dia els va caure a terra un pastis de poma, el van tornar al motllo cap per avall, per no desaprofitar la fruita, i la van acabar de coure. Sense voler havien inventat una de les més famoses postres franceses.

Nosaltres en som fans, les fem tant dolces com salades, de poma, de pera, de tomàquet, d'escalivada.... Avui us presentem la més dolça de totes les que fem, veureu per l'exactitud de les mesures, que és una recepta pròpia : TATIN DE PERES I PANSES DE CORINT.

INGREDIENTS

• 5 o 6 peres
• 1 tassa de panses
• 1/2 litre d'aigua
• 2 cullerades de mantega
• 2 o 3 cullerades de sucre blanc
• 2 o 3 cullerades de sucre moreno
• Canyella en pols
• Nou moscada
• 1 paquet de pasta de full

Una estona abans poseu les panses en remull.

Poseu a escalfar l'aigua i el sucre blanc en un cassó, com per fer un almívar lleuger. Peleu les peres i talleu-les per la meitat, poseu-les a coure dins en l'almívar fins que estiguin mig cuites.

 En una paella gran poseu la mantega i el sucre moreno, la canyella en pols i una mica de nou moscada, desfeu fins que comenci a caramel·litzar. Afegiu les peres, les panses i unes cullerades de l'almívar i deixeu coure a foc lent, fins que les panses s'inflin i les peres siguin ben cuites.

Afegiu més almívar si fos necessari.

Col·loqueu la fruita i el caramel de la cocció en una platera de forn, al fer-ho penseu que desprès ,al donar la volta, la fruita quedarà al revés. 

Cobriu amb pasta de full i retalleu a la mida del motllo o que sobresurti una mica.

Poseu-la a coure al forn, seguint les instruccions del fabricant, quant la massa estigui daurada ja està llest.

Us recomanem no donar-li la volta fins el moment de servir per que la massa no quedi remullada. Es pot servir tèbia, acompanyada de crema de nata o gelat, tot i que sola ja és bonissima.